5/2/13
Informers i Gossips. L'anonimat dels cobards
Reprèn l'edició 
De ben segur que molts de vosaltres heu sentit a parlar dels Informers i els Gossips.
Quatre estudiants de la UAB varen posar en marxa, inspirats per una sèrie de televisió nord-americana anomenada Gossip Girl, una pàgina de tafaneries al Facebook. En aquesta pàgina es tractava, bàsicament, de saber com es deia una persona determinada que algú havia vist per allà, a quina facultat anava o bé dir-li que estava bojament enamorat o enamorada. I tot això dins l'anonimat.
Els posts eren anònims i només els administradors sabien qui era la persona que l'havia escrit.
El que en un principi era un lloc on fer-se declaracions d'amor o bé buscar i mantenir relacions físiques o platòniques, es va escampar arreu i varen aparèixer informers a moltes escoles del país. Però ja no només es cercava a aquell noi d'ulls blaus de batxillerat que sempre va amb dessuadores, per dir-li que guapo que és o dir-li a aquella noia de 4art d'ESO que porta la motxilla de color groc llampant lo atractiva que era, no, ara a més emparats en l'anonimat els informers publiquen tota mena d'insults, vexacions vers a alumnes i professors.
De sempre hi ha hagut i haurà vàndals arreu. De fet les pintades a les escoles menyspreant a un professor/a d'una escola és força habitual, ara bé, això quedava en l'àmbit d'una paret d'un carrer i ràpidament es repintava la paret i llestos, però Internet no es pot repintar i tot allò que s'ha escrit, ho ha vist molta gent, es viralitza d'una manera que fa por i hi ha hagut comentaris que han fet saltar les alertes a moltes escoles, fins el punt d'haver de denunciar-ho als cossos de seguretat.
Cal arribar a aquests extrems? Hem d'educar als nostres fills advertint-los dels "perills" que comporta estar a les xarxes socials? Penso que el que és inevitable és que estiguin a les xarxes, però sí que cal que els pares expliquem bé que és el que comporta ser-hi i que intentem fer-lis entendre que ser-hi, i és una opinió personal, s'hi ha de ser, però de la mateixa manera que de petits els hi ensenyàvem a no posar els dits a l'endoll, ara els hi em d'ensenyar a no posar la pota en cap xarxa social ja que com el seu nom indica son socials, és a dir, hi formem part tots i si comencem a perdre'ns el respecte dins d'elles, aviat també en els perdrem fora.
Quatre estudiants de la UAB varen posar en marxa, inspirats per una sèrie de televisió nord-americana anomenada Gossip Girl, una pàgina de tafaneries al Facebook. En aquesta pàgina es tractava, bàsicament, de saber com es deia una persona determinada que algú havia vist per allà, a quina facultat anava o bé dir-li que estava bojament enamorat o enamorada. I tot això dins l'anonimat.
Els posts eren anònims i només els administradors sabien qui era la persona que l'havia escrit.
El que en un principi era un lloc on fer-se declaracions d'amor o bé buscar i mantenir relacions físiques o platòniques, es va escampar arreu i varen aparèixer informers a moltes escoles del país. Però ja no només es cercava a aquell noi d'ulls blaus de batxillerat que sempre va amb dessuadores, per dir-li que guapo que és o dir-li a aquella noia de 4art d'ESO que porta la motxilla de color groc llampant lo atractiva que era, no, ara a més emparats en l'anonimat els informers publiquen tota mena d'insults, vexacions vers a alumnes i professors.
De sempre hi ha hagut i haurà vàndals arreu. De fet les pintades a les escoles menyspreant a un professor/a d'una escola és força habitual, ara bé, això quedava en l'àmbit d'una paret d'un carrer i ràpidament es repintava la paret i llestos, però Internet no es pot repintar i tot allò que s'ha escrit, ho ha vist molta gent, es viralitza d'una manera que fa por i hi ha hagut comentaris que han fet saltar les alertes a moltes escoles, fins el punt d'haver de denunciar-ho als cossos de seguretat.
Cal arribar a aquests extrems? Hem d'educar als nostres fills advertint-los dels "perills" que comporta estar a les xarxes socials? Penso que el que és inevitable és que estiguin a les xarxes, però sí que cal que els pares expliquem bé que és el que comporta ser-hi i que intentem fer-lis entendre que ser-hi, i és una opinió personal, s'hi ha de ser, però de la mateixa manera que de petits els hi ensenyàvem a no posar els dits a l'endoll, ara els hi em d'ensenyar a no posar la pota en cap xarxa social ja que com el seu nom indica son socials, és a dir, hi formem part tots i si comencem a perdre'ns el respecte dins d'elles, aviat també en els perdrem fora.
23/10/12
Els mestres son els culpables?
Per una casualitat, que ara no cal explicar, em va arribar un vídeo de l’any 2007,(el podeu veure aquí) on un grup d’estudiants reclamen als seus professors que facin ús de les noves tecnologies per tal que ells, que s’anomenen “nadius digitals”, puguin aprendre més i millor.
Bé, després de visionar el vídeo uns quants cops, no puc més que comentar un seguit de qüestions.
Estic d’acord en què segurament moltes classes son aburrides i que els mestres no li treuen el “suc” que li podrien treure. Ara, d’això a gairebé afirmar que sense l’ús de les noves tecnologies, ells no podran realitzar-se, ho trobo una mica agosarat. És ben cert, o com a mínim és el que jo penso, que les TIC han de formar part de la nova educació, però també és ben cert que fins ara ha imperat una desorganització generalitzada alhora d’implementar continguts digitals per les aules.
M’explico: mentre que els alumnes que reclamen una major presència de continguts digitals a les aules, son “nadius digitals”, és a dir, han nascut amb els ordinadors com a un electrodomèstic més de casa seva, els mestres o bona part d’ells quan van néixer, els senyor Gates i el senyor Jobs, encara anaven a quart de primària. Vull dir amb això, que l’esforç fet per aquesta gran majoria de professorat per adaptar-se de la millor manera possible a aquests canvis ha estat faraònic.
No han ajudat tampoc el “gurús” de les grans editorials, que també perduts en el desert de les TIC i pensant en el paper, s’afanyessin a crear continguts digitals a dojo, només per l’afany de ser els primers en vendre els llibres de text amb un CD ple de continguts digitals on, fins i tot experts en la matèria es perdien.
Aquest afany de les editorials, el qual entenc perfectament des del punt de vista empresarial, però no del pedagògic, va fer que moltes vegades els materials fossin de molt poca efectivitat. La gran majoria d’aquests continguts eren exercicis interactius perquè l’alumne els treballés a casa amb el seu ordinador i que un cop realitzats se li enviaven al mestre amb els errors i encerts que havia comès aquell alumne. Per tant el professor es limitava a apuntar la nota que el programa li havia atorgat al nen/a.
Afortunadament, algú va pensar que en lloc que els alumnes treballessin a casa, ho fessin a l’aula amb les ja famoses PDI (Pissarres Digitals Interactives). Estan molt bé, però tampoc es va pensar a donar una bona formació al professorat per tal de treure-li més rendiment, i a més, seguia havent’hi una manca de material ben estructurat per fer que les classes fossin profitoses, que de ben segur i amb aquestes manques, ho eren.
El que he volgut dir en aquest post, és que els esforços per millorar la qualitat en l’ensenyament, si ha de passar per l’augment de les TIC a les aules, per tal que els alumnes, tal i com diuen els nens del vídeo, sàpiga crear, analitzar, avaluar, pensar i aplicar, han d’anar inexorablement encaminats a:
Hi ha un proverbi xinès que sempre m’ha fascinat i que procuro fer-lo servir sovint, que diu: Regala-li un peix a un home amb fam i li donaràs aliment per un dia. Ensenya’l a pescar i mai més passarà gana.
Bé, després de visionar el vídeo uns quants cops, no puc més que comentar un seguit de qüestions.
Estic d’acord en què segurament moltes classes son aburrides i que els mestres no li treuen el “suc” que li podrien treure. Ara, d’això a gairebé afirmar que sense l’ús de les noves tecnologies, ells no podran realitzar-se, ho trobo una mica agosarat. És ben cert, o com a mínim és el que jo penso, que les TIC han de formar part de la nova educació, però també és ben cert que fins ara ha imperat una desorganització generalitzada alhora d’implementar continguts digitals per les aules.
M’explico: mentre que els alumnes que reclamen una major presència de continguts digitals a les aules, son “nadius digitals”, és a dir, han nascut amb els ordinadors com a un electrodomèstic més de casa seva, els mestres o bona part d’ells quan van néixer, els senyor Gates i el senyor Jobs, encara anaven a quart de primària. Vull dir amb això, que l’esforç fet per aquesta gran majoria de professorat per adaptar-se de la millor manera possible a aquests canvis ha estat faraònic.
No han ajudat tampoc el “gurús” de les grans editorials, que també perduts en el desert de les TIC i pensant en el paper, s’afanyessin a crear continguts digitals a dojo, només per l’afany de ser els primers en vendre els llibres de text amb un CD ple de continguts digitals on, fins i tot experts en la matèria es perdien.
Aquest afany de les editorials, el qual entenc perfectament des del punt de vista empresarial, però no del pedagògic, va fer que moltes vegades els materials fossin de molt poca efectivitat. La gran majoria d’aquests continguts eren exercicis interactius perquè l’alumne els treballés a casa amb el seu ordinador i que un cop realitzats se li enviaven al mestre amb els errors i encerts que havia comès aquell alumne. Per tant el professor es limitava a apuntar la nota que el programa li havia atorgat al nen/a.
Afortunadament, algú va pensar que en lloc que els alumnes treballessin a casa, ho fessin a l’aula amb les ja famoses PDI (Pissarres Digitals Interactives). Estan molt bé, però tampoc es va pensar a donar una bona formació al professorat per tal de treure-li més rendiment, i a més, seguia havent’hi una manca de material ben estructurat per fer que les classes fossin profitoses, que de ben segur i amb aquestes manques, ho eren.
El que he volgut dir en aquest post, és que els esforços per millorar la qualitat en l’ensenyament, si ha de passar per l’augment de les TIC a les aules, per tal que els alumnes, tal i com diuen els nens del vídeo, sàpiga crear, analitzar, avaluar, pensar i aplicar, han d’anar inexorablement encaminats a:
- formar als professors en les TIC
- proveir-los de continguts eficients per l’aula
- donar-los tots els mitjans
Hi ha un proverbi xinès que sempre m’ha fascinat i que procuro fer-lo servir sovint, que diu: Regala-li un peix a un home amb fam i li donaràs aliment per un dia. Ensenya’l a pescar i mai més passarà gana.
22/8/12
"Flipped classroom" De estudiar a aprendre. Només cal girar-ho.
Tot comença l'any 2007 quan dos professors d'un institut de Colorado, als EUA, penjaven presentacions en PowerPoint® a la xarxa per aquells alumnes que havien faltat a les classes. Les lliçons online es van escampar ràpidament donant lloc a la seva ampliació.
Els professors es varen adonar que amb aquest sistema creixia l'interès dels alumnes envers l'assignatura i van dedicar molt de temps en preparar el material i penjar-lo a la xarxa.
En què consisteix?
És la inversió del model tradicional d'ensenyament. El professor en el model tradicional, és la persona que imparteix la classe i posa els deures pel dia següent.
En el nou model el rol del professor és el de guia de les feines que els alumnes han fet a casa mitjançant la visualització del material penjat.
Aquest model demana que els alumnes vegin els vídeos penjats a la xarxa des de casa i que estiguin en constant comunicació amb altres alumnes i professors mitjançant debats online, per arribar a l'aula on es consoliden els conceptes amb l'ajut del professor.
Evidentment, la tecnologia i unes bones activitats d'aprenentatge són les claus d'aquest model.
El perquè de tot plegat.
Hi ha dos motius, el primer per les preocupants xifres d'abandonament escolar als EUA. Més de 1.300.000 estudiants deixen els estudis cada any. I a més el 69% dels estudiants no acaben els estudis. El segon motiu és per la possibilitat tecnològica dels vídeos online i l'accés dels estudiants a la tecnologia.
Amb el nou model el feedback que reben els estudiants és immediat ja que els professors tenen més temps per ajudar-los i explicar amb més calma els conceptes més difícils.
Els resultats d'aquesta experiència van ser espectaculars com podeu veure:
Els professors es varen adonar que amb aquest sistema creixia l'interès dels alumnes envers l'assignatura i van dedicar molt de temps en preparar el material i penjar-lo a la xarxa.
En què consisteix?
És la inversió del model tradicional d'ensenyament. El professor en el model tradicional, és la persona que imparteix la classe i posa els deures pel dia següent.
En el nou model el rol del professor és el de guia de les feines que els alumnes han fet a casa mitjançant la visualització del material penjat.
Aquest model demana que els alumnes vegin els vídeos penjats a la xarxa des de casa i que estiguin en constant comunicació amb altres alumnes i professors mitjançant debats online, per arribar a l'aula on es consoliden els conceptes amb l'ajut del professor.
Evidentment, la tecnologia i unes bones activitats d'aprenentatge són les claus d'aquest model.
El perquè de tot plegat.
Hi ha dos motius, el primer per les preocupants xifres d'abandonament escolar als EUA. Més de 1.300.000 estudiants deixen els estudis cada any. I a més el 69% dels estudiants no acaben els estudis. El segon motiu és per la possibilitat tecnològica dels vídeos online i l'accés dels estudiants a la tecnologia.
Amb el nou model el feedback que reben els estudiants és immediat ja que els professors tenen més temps per ajudar-los i explicar amb més calma els conceptes més difícils.
Els resultats d'aquesta experiència van ser espectaculars com podeu veure:
| ASSIGNATURA | % suspesos model tradicional | % suspesos "flipped classroom" |
| Llengua | 50 | 19 |
| Matemàtiques | 44 | 13 |
| Informes per mal comportament | 736 | 249 |
fonts:
http://bit.ly/OpFa7A
http://bit.ly/kCTjWk
http://knewt.ly/qj7BBu
La pregunta que em plantejo és: com podríem adaptar aquest model d'estudi amb els nostres horaris i amb el nostre "modus vivendi"?
És obvi que cada cop més els alumnes d'aquí usen les noves tecnologies com a complement de les hores lectives i que cada cop més professors usen les plataformes digitals per penjar-hi continguts, però crec que no és suficient. Caldria una major implicació de la comunitat educativa en general i quan dic comunitat educativa no només penso en el professorat sinó que hi implico als pares, com a part molt important de l'educació. Si ja ara, amb els temps que ens toca viure, els professors tenen més feina de la que poden assumir i molts pares tenen la dificultat de poder estar al costat del seus fills donats els horaris laborals pels que ens regim, em sembla poc probable que les flipped classroom tinguessin èxit dins la nostre comunitat.
De tota manera vistos els resultats de la taula anterior, potser podríem fer una reflexió i posar-nos a treballar per veure si posant en pràctica aquest sistema milloren els resultats.
Us deixo una infografia on es detalla gràficament el sistema. És en anglès, he demanat fa temps permís per traduir-la però no m'han fet cas, així que penjo l'original.
Infografia creada per Knewton i Column Five Media
12/7/12
Crowdfunding
Ja fa temps que ha arribat al nostre país una forma de finançament a idees i/o projectes que es basa en micro-finançaments o micro-mecenatges, això s'anomena Crowdfunding.
Aquesta formula consisteix en la cooperació i el finançament col·lectiu de quantitats petites de diners per aconseguir el finançament d'un projecte.
Si fem una mica d'història, ens hem de remuntar al 1997 on el grup de rock Marillion, es va finançar la seva gira americana gràcies a les donacions dels seus fans, en total varen recaptar 60.000 dòlars. Més endavant va ser la indústria cinematogràfica la que va endinsar-se en aquest sistema de micro-finançament.
Amb l'aparició de la Web 2.0 el paper del Crowdfunding ha anat en alça, fins el punt de crear-se diverses plataformes on-line que faciliten la trobada entre els portadors d'idees o projectes i els seus financers.
A Espanya hi ha diverses plataformes de crowdfunding com: Verkami, Injoinet, Volanda, Fayndu, seedquik, entre d'altres.
Si tens un projecte o una idea i el que et falta és finançament, no ho dubtis, entra en alguna de les plataformes citades anteriorment i amb sort podràs veure realitzat el teu somni.
Aquesta formula consisteix en la cooperació i el finançament col·lectiu de quantitats petites de diners per aconseguir el finançament d'un projecte.
Si fem una mica d'història, ens hem de remuntar al 1997 on el grup de rock Marillion, es va finançar la seva gira americana gràcies a les donacions dels seus fans, en total varen recaptar 60.000 dòlars. Més endavant va ser la indústria cinematogràfica la que va endinsar-se en aquest sistema de micro-finançament.
Amb l'aparició de la Web 2.0 el paper del Crowdfunding ha anat en alça, fins el punt de crear-se diverses plataformes on-line que faciliten la trobada entre els portadors d'idees o projectes i els seus financers.
A Espanya hi ha diverses plataformes de crowdfunding com: Verkami, Injoinet, Volanda, Fayndu, seedquik, entre d'altres.
Si tens un projecte o una idea i el que et falta és finançament, no ho dubtis, entra en alguna de les plataformes citades anteriorment i amb sort podràs veure realitzat el teu somni.
10/7/12
Sant Nicolau
La tradició de Sant Nicolau al Països Baixos es remunta al segle XIII. Però al segle XVII,
Sant Nicolau anava acompanyat d'un servent que l'ajudava amb els
regals. Segons diuen aquest servent fou alliberat de l'esclavitud pel
sant en un mercat d'una antiga ciutat turca. Aquesta ciutat turca, que actualment té un altre
nom està situada en una província entre unes muntanyes i el mar. En
aquestes muntanyes hi havia un pas que duia al nord, a una ciutat on hi
va néixer un altre sant.
Podries dir-me:
Podries dir-me:
- el nom de la ciutat on suposadament va ser alliberat l'ajudant de Sant Nicolau
- el nom del sant que va néixer a la ciutat al nord del pas i el nom de la ciutat.
Ara que tenim temps
Si us ve de gust he preparat un seguit de passatemps per estar entretinguts una estona que espero
us agradin. Es tracta d'una mena d'enigmes que es resolen fent cerques
prou precises a Internet per tal de trobar les respostes. Alguns seran
més senzills que d'altres, però espero que us entretinguin.
En publicaré un cada setmana o cada tres dies si tinc temps. La o les respostes les penjaré quan publiqui el següent.
En publicaré un cada setmana o cada tres dies si tinc temps. La o les respostes les penjaré quan publiqui el següent.
25/9/11
Viatge a Islàndia
Aquest estiu hem pogut gaudir d'un dels països més fascinants que mai hem visitat. Paisatges indescriptibles, amb gel, aigua i foc. Han estat 17 dies gaudint cadascun d'ells amb una intensitat desbordada. Cada racó era preciós i canviant en molt poca distància. Si voleu més informació per anar-hi no dubteu de posar-vos en contacte amb mi.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)