De ben segur que molts de vosaltres heu sentit a parlar dels Informers i els Gossips.
Quatre estudiants de la UAB varen posar en marxa, inspirats per una sèrie de televisió nord-americana anomenada Gossip Girl, una pàgina de tafaneries al Facebook. En aquesta pàgina es tractava, bàsicament, de saber com es deia una persona determinada que algú havia vist per allà, a quina facultat anava o bé dir-li que estava bojament enamorat o enamorada. I tot això dins l'anonimat.
Els posts eren anònims i només els administradors sabien qui era la persona que l'havia escrit.
El que en un principi era un lloc on fer-se declaracions d'amor o bé buscar i mantenir relacions físiques o platòniques, es va escampar arreu i varen aparèixer informers a moltes escoles del país. Però ja no només es cercava a aquell noi d'ulls blaus de batxillerat que sempre va amb dessuadores, per dir-li que guapo que és o dir-li a aquella noia de 4art d'ESO que porta la motxilla de color groc llampant lo atractiva que era, no, ara a més emparats en l'anonimat els informers publiquen tota mena d'insults, vexacions vers a alumnes i professors.
De sempre hi ha hagut i haurà vàndals arreu. De fet les pintades a les escoles menyspreant a un professor/a d'una escola és força habitual, ara bé, això quedava en l'àmbit d'una paret d'un carrer i ràpidament es repintava la paret i llestos, però Internet no es pot repintar i tot allò que s'ha escrit, ho ha vist molta gent, es viralitza d'una manera que fa por i hi ha hagut comentaris que han fet saltar les alertes a moltes escoles, fins el punt d'haver de denunciar-ho als cossos de seguretat.
Cal arribar a aquests extrems? Hem d'educar als nostres fills advertint-los dels "perills" que comporta estar a les xarxes socials? Penso que el que és inevitable és que estiguin a les xarxes, però sí que cal que els pares expliquem bé que és el que comporta ser-hi i que intentem fer-lis entendre que ser-hi, i és una opinió personal, s'hi ha de ser, però de la mateixa manera que de petits els hi ensenyàvem a no posar els dits a l'endoll, ara els hi em d'ensenyar a no posar la pota en cap xarxa social ja que com el seu nom indica son socials, és a dir, hi formem part tots i si comencem a perdre'ns el respecte dins d'elles, aviat també en els perdrem fora.
Quatre estudiants de la UAB varen posar en marxa, inspirats per una sèrie de televisió nord-americana anomenada Gossip Girl, una pàgina de tafaneries al Facebook. En aquesta pàgina es tractava, bàsicament, de saber com es deia una persona determinada que algú havia vist per allà, a quina facultat anava o bé dir-li que estava bojament enamorat o enamorada. I tot això dins l'anonimat.
Els posts eren anònims i només els administradors sabien qui era la persona que l'havia escrit.
El que en un principi era un lloc on fer-se declaracions d'amor o bé buscar i mantenir relacions físiques o platòniques, es va escampar arreu i varen aparèixer informers a moltes escoles del país. Però ja no només es cercava a aquell noi d'ulls blaus de batxillerat que sempre va amb dessuadores, per dir-li que guapo que és o dir-li a aquella noia de 4art d'ESO que porta la motxilla de color groc llampant lo atractiva que era, no, ara a més emparats en l'anonimat els informers publiquen tota mena d'insults, vexacions vers a alumnes i professors.
De sempre hi ha hagut i haurà vàndals arreu. De fet les pintades a les escoles menyspreant a un professor/a d'una escola és força habitual, ara bé, això quedava en l'àmbit d'una paret d'un carrer i ràpidament es repintava la paret i llestos, però Internet no es pot repintar i tot allò que s'ha escrit, ho ha vist molta gent, es viralitza d'una manera que fa por i hi ha hagut comentaris que han fet saltar les alertes a moltes escoles, fins el punt d'haver de denunciar-ho als cossos de seguretat.
Cal arribar a aquests extrems? Hem d'educar als nostres fills advertint-los dels "perills" que comporta estar a les xarxes socials? Penso que el que és inevitable és que estiguin a les xarxes, però sí que cal que els pares expliquem bé que és el que comporta ser-hi i que intentem fer-lis entendre que ser-hi, i és una opinió personal, s'hi ha de ser, però de la mateixa manera que de petits els hi ensenyàvem a no posar els dits a l'endoll, ara els hi em d'ensenyar a no posar la pota en cap xarxa social ja que com el seu nom indica son socials, és a dir, hi formem part tots i si comencem a perdre'ns el respecte dins d'elles, aviat també en els perdrem fora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada